Oops! It appears that you have disabled your Javascript. In order for you to see this page as it is meant to appear, we ask that you please re-enable your Javascript!

 

1. Els arbres mil·lenaris (i també els multicentenàries) són monuments vius i uns organismes únics. La seva excepcionalitat rau en la seva resistència al pas del temps, el seu paper de testimonis dels canvis climàtics i, no menys important, constituir una llar per a molts altres éssers. La seva edat es calcula mitjançant tècniques com la datació per carboni 14, la telemetria làser o la dendrocronologia, una disciplina que per mitjà de l’anàlisi dels anells dels arbres, autèntiques hemeroteques de la vida de cada exemplar, permet estimar la seva antiguitat i desxifrar les vicissituds ambientals sofertes. Encara que, com diu Enrique García Gómez, vicedegà del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals, no hi ha per què obsessionar-se amb l’edat exacta -de fet hi ha certa controvèrsia respecte a les diferents dataciones- d’uns arbres de per si excepcionals. “No és una carrera. Amb saber que són uns organismes excepcionals i únics hauria de ser suficient. Quina és la diferència entre uns anys més o menys quan ja han viscut centenars o milers?”. FOTO: EVA Cristescu (FLICKR)

 

2. El cedre nipó Un dels cedres més antics del Japó, el Jōmon Sugi, habita a l’illa de Yakushima, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Diverses estimacions daten la seva antiguitat entre els 2.000 i 7.000 anys. “Els arbres tan antics tenen característiques, diguem, especials”, explica García Gómez. “Són una maquinària perfecta que ha aguantat molts avatars. Si tenen vigor i llavors, els seus predecessors estaran més preparats i seran més resistents”. Aquest exemplar, en concret, és a més la conífera més gran del país nipó i rep el nom del període Jōmon, un lapse entre el mesolític i el neolític. Està protegit: per contemplar-cal pujar a una plataforma d’observació situada a una distància prudencial de l’arbre. FOTO: MAKO10 (FLICKR)

3. Un ancià encobert L’anar a peu és un pi longeu que fa honor al seu nom i espècie: s’estima que existeix des de fa més de 4.800 anys al Bosc Nacional d’Inyo, a les Muntanyes Blanques de Califòrnia (EUA), i que és un dels arbres vius més antics del món. D’aspecte petri i tortuós, i amb una extraordinària resistència a plagues gràcies al seu recobriment de resina, el Matusalem està camuflat entre els seus congèneres i la seva ubicació es manté en secret per evitar que pateixi qualsevol dany. En aquest paratge també creix ocult altre pi, sense nom assignat, que superaria el anar a peu en edat amb més de 5.000 anys de vida. A la imatge, un ‘Pinus longaeva’ del paratge californià que podria (o no) ser algun d’aquests arbres llegendaris. FOTO: CHAO IEN (FLICKR)

4. Prometeu, el germà talat per error El tràgic destí de Prometeu és la raó que el anar a peu estigui ocult. El 1964, l’estudiant Donald R. Currey va perforar aquest ‘Pinus longaeva’, considerat el més antic del món amb uns 5.900 anys, per estudiar en els seus anells les causes dels desglaços de la Petita Edat de Gel. En el procés la màquina es va encallar i per recuperar-la als serveis forestals van haver de talar l’arbre. L’accident va provocar que s’extremaren les mesures de seguretat amb el anar a peu. “Cal compatibilitzar l’ús públic amb el benestar de l’arbre”, assenyala García Gómez. “Divulgar el seu valor i protegir-los. Fins i tot, de vegades [com demostra aquest cas], és millor no divulgar”. FOTO: Wikimedia

5. El pare del bosc neozelandès És ‘el pare del bosc’. Així es diu en maorí el Te Matua Ngahere, un ‘Agathis australis’ ubicat al Bosc Waipoua (Nova Zelanda) que acumula entre un i quatre mil·lennis de vida, segons diferents estudis. La conífera, de 16 metres de circumferència, està considerada patrimoni natural local i és vigilada pels propis maoris. A l’Et Matua Ngahere arriben milers de turistes a l’any. Des que l’espècie va patir una malaltia que atacava a les seves arrels, segons informa el web del govern neozelandès, els visitants estan obligats a netejar el seu calçat amb un líquid antimicòtic i seguir el camí pautat. “La pressió humana és una de les amenaces principals per a aquests arbres”, afirma el vicedegà. “Quan trepitgem la terra del voltant de l’arbre la compactar i minimitzem la respiració de l’organisme. També, per exemple, podem estar aixafant certs brots”. FOTO: ITRAVELNZ (FLICKR)

6. Olives mil·lenàries “Aquests arbres són un refugi i un ecosistema en si”, exposa García Gómez. “Tortuosos, anyencs, retorçats, en les seves cavitats viuen famílies senceres d’aus o insectes”. Bon exemple d’aquestes cases vegetals de múltiples racons és el Olivera de Vouves, a l’illa de Creta (Grècia), les arrels es retorcen i s’enrosquen a la terra des de fa més de 2.000 anys, encara que algunes estimacions parlen de fins a 5.000. El vell olivera encara dóna olives i és motiu suficient per anar a visitar Kolymvari, el petit poble mediterrani on habita. FOTO: Johan Wieland (FLICKR)

7. Un refugi en la tempesta Entre 2.000 i 4.000 anys té el castanyer dels Cent Cavalls, situat als vessants del sicilià Muntanya Etna, a Itàlia. Segons diverses al·lusions literàries, el nom de l’arbre prové d’una anècdota: una reina (la identitat difereix en funció de la versió) i 100 cavallers, sorpresos per una gran tempesta, van trobar refugi sota les seves branques. El castanyer està considerat el més antic a Europa de la seva varietat, i com la majoria d’arbres tan vetustos s’enfronten a més amenaces. “No és el mateix una grip per a un ancià de 80 anys que per a un xaval de 20”, il·lustra García Gómez. “En el període de senescència, els canvis climàtics bruscos afecten amb més virulència als arbres monumentals”.

8. Un ‘general’ que impressiona 83 metres d’altura, 11 metres de diàmetre a la base, un tronc d’uns 1.500 metres cúbics de volum i més de 2.000 anys d’antiguitat: el General Sherman, un sequoia gegant nomenada en commemoració del general William Tecumseh Sherman, és un arbre enclavat al Parc Nacional de les Sequoies de Visalia, a Califòrnia (EUA), que ostenta uns números impressionants. Segons diverses estimacions, és l’ésser viu amb més biomassa del planeta i constitueix una atracció turística que convoca a milers de visitants a l’any. L’exemplar està tancat, com es pot apreciar en la imatge, en la part inferior dreta es pot distingir una figura que dóna una impressió de la mida del General. FOTO: Upsilon Andromedae (FLICKR)

9. Guardià sagrat El Patriarca dóna Floresta, guardià sagrat dels boscos de Santa Rita do Passa Quatro, un municipi de Sao Paolo (Brasil), està considerat l’arbre més antic del país llatinoamericà. Amb més de 2.000 anys de vida, aquest exemplar i els de la seva espècie ( ‘Cariniana legalis’) estan en perill. La IUCN Red List, l’organització que determina les amenaces de flora i fauna, qualifica la varietat de vulnerable. La disminució del seu hàbitat natural és la causa que aquesta família de majestuosos éssers estigui minvant: Brasil perd uns 2,5 milions d’hectàrees boscoses a l’any, i des de 1990 la superfície verda total ha baixat un 10%.

10. El xiprer de Zoroastre Símbol del zoroastrisme, el xiprer mediterrani Sarv-i-Abarkooh domina les terres de Yazd (Iran) i se li calculen uns 4.000 anys d’existència. Algunes llegendes atribueixen la seva plantació a Jafet, fill de Noé. Sempre verd, qualitat de connotacions sagrades per als cultes del lloc, aquest xiprer forma part del patrimoni protegit del país i és un monument natural visitat tot l’any. García Gómez opina que amb aquests arbres únics cal establir unes pautes generals de gestió que al seu torn siguin flexibles: “Per a la seva conservació i gaudi, les normes han de poder adaptar-se a cada exemplar en funció de les seves particularitats, entorn i ecosistema”, apunta.

11. El més antic d’Espanya Fa uns anys, la Farga d’Arión, una olivera que s’alça a Ulldecona (Tarragona), es va convertir en l’arbre més longeu d’Espanya: un equip de la Universitat Autònoma de Madrid datar la seva edat en 1.701 anys, xifra obtinguda després de l’estudi del perímetre del tronc mitjançant telemetria làser. El segon arbre datat en antiguitat de la Península és el Teix de Barondillo, a la madrilenya serra de Guadarrama, que atresora uns 1.700 anys de vida i que és a més l’ésser viu més vell de la Comunitat de Madrid. FOTO: Wikimedia

12. El ‘gran avi Robert FitzRoy, vicealmirall anglès i capità del vaixell d’un dels viatges de Charles Darwin, és l’epónimo de la’ fitzroya ‘, un arbre que creix en els boscos temperats de l’Argentina i Xile. El seu exponent més antic és el Gran Avi, una imponent torre de més de 3.500 anys d’antiguitat que s’alça al Parc Nacional Alerce Costaner de la Regió dels Rius (Xile). Declarat monument natural el 1977, aquest làrix patagónico posseeix propietats que fa de la seva fusta un bé molt preuat. La tala d’exemplars vius està prohibida; malgrat això, la IUCN Red List classifica a aquests gegants com a espècie en perill d’extinció.

13. Un teix a l’església encantada del Teixeixo Llangernyw creix al costat d’una petita església de Conwy (Gal·les del Nord) que alberga, segons la cultura local, un esperit que profetitza i anuncia en Halloween el nom dels feligresos que moriran en l’any vinent. Llegendes a part, l’edat d’aquest majestuós teix oscil·la entre els 1.500 anys i els 5.000, segons les estimacions, i forma part dels anomenats Great British Trees, una llista de 50 arbres destacats de Gran Bretanya. FOTO: GEOGRAPH.ORG