Alex de Rijke: “La fusta serà el formigó del segle XXI”

“La fusta serà el formigo del segle XXI”, aquest és el titular de l’entrevista que La Vanguardia li va fer a l’Alex de Rijke el passat 10 de gener. Degà del Royal College of Art de Londres i director fundador de dRMM Architects, Rijke repassa en aquesta entrevista les seves consideracions sobre la fusta i per què estima els arbres. Sense més, us transcrivim l’entrevista íntegra en aquest post.

alex-rijke

Haz clic en la imagen para ampliar

Quin és el seu objecte fetitxe?

-La Ducati.

-Una moto?
Combina disseny, enginyeria i escultura amb gran bellesa i sentit de l’emoció.

-…
– Esperava una altre resposta?

– Del súper defensor de la fusta?… Sí.
D’acord, tots tenim contradiccions, però això no treu que em apassionin els arbres, em semblen el més bell del planeta, l’element més icònic. Els arbres són tan intel·ligents…

-…?
Des del punt de vist de l’estructura i de la composició, perquè s’adapten, canvien, responen a l’entorn. Fins i tot quan han acabat la seva vida segueixen sent útils. Qualsevol que sigui la pregunta l’arbre té la resposta.

-L’arbre té respostes?
La té enfront del canvi climàtic, per exemple, i l’estructura de l’arbre està plena de lliçons per a l’arquitectura.

– Expliqui’s
Produeixen oxigen, es mengen el diòxid de carboni, són un hàbitat, un material i ens donen ombra, refugi, eviten l’erosió, i són bells. Crec que no hi ha persona al món a qui no li agradin els arbres.

Quan i per què va decidir que el material de la seva arquitectura fos la fusta?

És el natural, potser la pregunta seria quan i per què ens vam llançar a cobrir la Terra de formigó. Ningú em pot dir que l’acer és sexy, però a la majoria ens agrada acariciar la fusta.

És un motiu poderós, però …

Una tona d’acer equival a dues tones de carboni, i una tona de fusta a -1,6 tones de carboni. Com més fusta utilitzem més reduirem el canvi climàtic. Hem de plantar més arbres dels que talem, però això és fàcil.

Ja estan construint al Regne Unit edificis de 40 plantes en fusta.

El món de l’arquitectura està obsessionat amb l’altura. Una bona ciutat és la que té molts edificis alts?

– Què creu vosté?
La densitat és més important que l’altura. En un edifici d’apartaments de 8 pisos d’alçada la densitat pot ser més gran que la d’un gratacels que necessita molt més espai al voltant, és menys eficient.

Llavors, què els passa als seus col·legues?

Potser és un tema freudià.

I com es va lliurar vostè d’aquest tema?

Fent molt esport. La qüestió és que fer gratacels no em sembla la manera de construir ciutats amables i belles.

– Quina és la seva filosofia?
La fusta serà el formigó del segle XXI. Ens hem tornat conceptualment mandrosos: construïm en formigó sense qüestionar-nos més possibilitats. Després de l’aigua el formigó és l’element més comú, hi ha un metre cúbic de formigó per persona al planeta.

Cada època té el seu material.

Sí, al segle XVIII va ser el maó, en el XIX l’acer, la XX el formigó i el XXI hem de rehabilitar-a través de la fusta.

Això implica una altra manera de viure?

Molt més agradable, però com a arquitecte no només has de convèncer el propietari, també a l’ajuntament, els urbanistes oficials, els contractistes i els bancs que no volen prestar els seus diners per construir un edifici de fusta, no els sembla fiable.

El maó si els sembla fiable?

Això creuen. Els més fàcils de convèncer són els bombers, tots els altres són irracionals.

Esgrimeixi els seus arguments.

La seva duresa i capacitat d’aïllament i durabilitat són magnífiques, les seves qualitats davant del foc són infinitament millors que les de l’acer. I no té cap desperdici, les serradures i les restes de fusta s’utilitzen per a l’aïllament, el que és molt més saludable que l’aïllament convencional a força de químics. Estem parlant de fusta tecnològica.

-I és barateta?
En grans edificis el cost és el mateix del formigó perquè la construcció és molt més ràpida, el material és més lleuger i no es necessita recobrir amb altres materials. La fusta és competitiva i atractiva, i això sense tenir en compte el cost ambiental.

Ha construït un col·legi de fusta.

Hem construït bastants escoles però la més famosa va ser la primera, a Londres, de fusta contralaminada, un projecte que va influir a molts arquitectes que l’han adoptat, la qual cosa m’omple d’orgull.

-Estan contents els nens?
Ara li vaig a sorprendre: Els austríacs es van posar a investigació i van demostrar que en un entorn de fusta es rendeix més, s’aprèn més, el cor està més relaxat i l’acústica és molt millor.

Què més hauríem de saber els ciutadans?

Haurien de pensar que està a les mans canviar el món, simplement demanant que hi hagi més fusta en les seves vides, i per favor, no comprin mobles de plàstic i demanin que a les ciutats es plantin més arbres.

A més de la seva tasca formativa, Alex de Rijke, ha participat en exposicions com la del Centre Disseny Hub Barcelona, ​​on s’ha pogut observar diferents objectes relacionats amb el sector de la fusta i de l’hàbitat.