Tot edifici es construeix amb la fi de allotjar-nos i protegir-nos de l’ambient exterior creant un clima interior, allò que diem confort. Quan les condicions de l’exterior impedeixen el confort de l’espai interior recorrim a sistemes de calefacció o refrigeració externs com estufes i radiadors.

Les cases passives aconsegueixen aquest confort interior mitjançant l’ús d’aïllaments tèrmics propis que permeten la conservació de l’energia generada pel entorn exterior dins l’habitatge.

Veiem un exemple que ens ajudi a entendre-ho:

Si volem construir una casa passiva a la muntanya, buscarem un solar en un indret assolellat i protegir del vent. Incorporarem un aïllament tèrmic a sostres, murs i finestres. Ubicarem les finestres cap el sol del migdia preferentment i construirem la seva casa aïllant-la de tal manera que hi hagi la menor quantitat d’escletxes per on pugui penetrar l’aire i dissipar l’escalfor de l’interior (a aquesta pèrdua se li diu pont tèrmic).

En canvi, si el que volem és construir una casa en un indret calorós, el que buscarem serà protegir-nos de la irradiació solar. Donat que en els indrets calorosos sol haver una important variació tèrmica entre el dia i la nit, aprofitarem la baixa temperatura nocturna per refrescar la massa de l’edifici mitjançant obertures ubicades estratègicament i que permetin respirar l’edifici mitjançant una ventilació natural. Així de senzill.