Fa molt, molt de temps, un monstre ferotge i terrible estava desolant el poble de Montblanc. Aquest monstre podia caminar, volar i nedar i tenia un alè tan putrefacte que amb tan sols batre les seves ales, enverinava l’aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven. I no només això. Explica la llegenda que era capaç de treure foc per les orelles i per la boca, cremant tot el que es trobava al seu voltant, cases incloses (¿coneixes el tractament ignífug de les nostres cases de fusta? Aprén més sobre aixó fent clic aquí).
Com us podeu imaginar, aquest monstre causava grans estralls en els ramats i les construccions dels voltants, causant el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van buscar una solució que aconseguís calmar el terrible gana del drac. Coneixedors dels gustos de la bèstia, van idear oferir cada dia en sacrifici a un persona perquè fos devorada pel drac.
Després d’una llarga discussió, els habitants van decidir que es realitzaria un sorteig diari que decidiria qui seria la persona que aniria a parar a l’estómac del drac. I així ho van fer. El drac quedava satisfet cada dia, de manera que deixada d’atacar i destrossar aquelles terres. I així van anar passant els dies i les setmanes. I mira tu per on, la sort va fer que un dia li toqués ser devorada a la filla del rei.
La jove princesa tenia robat el cor a tots els habitants de la vila i per aquest motiu, centenars de persones es van oferir per substituir-la. Però el rei, molt afligit, va ser just i sever: la seva filla era com qualsevol altra persona. Si li havia tocat per sorteig, havia de ser devorada pel monstre.
Va ser així com la jove donzella va sortir del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat l’escena. Però mentre que la princesa es dirigia cap al cau del drac, un jove cavaller, amb una brillant armadura i muntat sobre un cavall blanc, es va presentar davant la princesa. Aquesta, al veure-li, li va dir:
– Fugiu! Fugiu ràpidament d’aquí! Si us quedeu, apareixerà la bèstia i us devorarà tan sols amb veure-us.
El jove cavaller la va mirar i li va contestar:
– No patiu jove donzella. Si sóc aquí és perquè he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos i vós i alliberar el vostre poble d’aquesta fera.
No va tenir temps d’acabar de dir això, quan de sobte va sortir la fera davant l’horror de la princesa i l’alegria del cavaller. Va començar llavors una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar la seva espasa al drac i el va matar. De la sang que va brollar, sorgir ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa mai havia vist. Roser del que el jove cavaller va tallar una rosa i va regalar a la princesa.
El tractament ignífug de les cases de fusta
Alguna vegada t’has plantejat si les cases de fusta cremen amb facilitat? La poca tradició que té el nostre país pel que fa a la construcció en fusta ha fet que en l’imaginari col·lectiu es pensi que les cases de fusta es cremen amb facilitat. Res més allunyat de la realitat. La fusta que s’utilitza per construir una casa de fusta està especialment seleccionada per a això. Una de les seves principals característiques és el seu baixíssima conductivitat tèrmica (la capacitat de transmetre calor). La conductivitat tèrmica de la fusta utilitzada per construir cases de fusta, és especialment baixa, entre un 0,09 i 0,15 kcal / mhºC. Aquesta baixa conductivitat és el que permet que la temperatura no es propagui ràpidament a la resta de la superfície en cas d’incendi.
Vols saber més sobre el tractament ignífug de les cases de fusta? Llegeix l’article complet fent clic aquí.
Crédits de les il·lustracionss: http://vendingpons.com
