La pobresa energètica a Espanya augmenta el 34% en dos anys

El 17% de les llars espanyoles pateix ja pobresa energètica; set milions de persones que tenen problemes per pagar les factures relacionades amb l’energia domèstica en haver de suportar una despesa desproporcionada en relació amb els seus ingressos (xifrat en el 10%) a això. Aquesta és una de les xifres principals que llança el nou estudi elaborat per l‘Asociación de Ciencias Ambientales (ACA) i que es va presentar el passat mes de març al CaixaForum de Madrid. I és una xifra preocupant si tenim en compte que en l’informe que varen presentar fa dos anys, parlaven que eren cinc milions d’espanyols, el 12% de les llars, el que patíen aquest tipus de pobresa; és a dir, el 34% menys.

Tal com va explicar el director acadèmic de l’estudi, Sergio Tirado, són diversos els factors que han generat que aquesta realitat s’hagi estès tan ràpidament. D’una banda, els ingressos, de mitjana, s’han reduït en un 10% aquests durant aquests dos anys mentre que, alhora, el preu de l’energia ha augmentat un 30%. A això cal sumar-li que el percentatge de persones en risc d’exclusió social ha augmentat un 5% fins a arribar al 28,2% actual. Segons han pogut comprovar, a més de les desigualtats socials, la situació de les famílies pel que fa al mercat laboral són factors de gran influència per determinar si una llar pateix o no pobresa energètica. En l’informe publicat fa dos anys ja van segregar les dades obtingudes en funció de la situació laboral donat el ràpid creixement de les taxes d’atur experimentades a Espanya des de 2007. Una raó que han tornat a utilitzar en aquest nou estudi, gràcies al que han pogut obtenir dues conclusions principals. La primera, que tot i que la proporció de llars empleats o jubilats afectats per condicions associades a la pobresa energètica també ha augmentat des de 2007, aquest increment ha estat més ràpid en les llars de persones aturades. I la segona, que les llars en atur tenen una major probabilitat de patir condicions associades a la pobresa energètica; de fet, segons consta en l’informe acabat de publicar, “el 2012, un de cada tres llars la persona de referència estava a l’atur, estava destinant més del 10% dels seus ingressos al pagament de les factures de l’energia domèstica”. Aquests resultats, preocupants ja de per si, cobren més força encara si tenim en compte les dades que llança el recentment publicat estudi elaborat per Càritas. En ell es demostra que Espanya ha acumulat quatre milions d’aturats des que va començar la crisi, el que el situa en el tercer país d’Europa en augmentar la seva taxa d’atur (el superen Letònia i Grècia). A més, pel que fa a les desigualtats socials, que també influeixen en la pobresa energètica, Càritas assevera que 1,5 milions de llars pateix exclusió social severa, el 70% més que el 2007, o que Espanya és el país amb la taxa de pobresa infantil més elevada de la Unió Europea, només per darrere de Romania. És a dir, de moment, la pobresa, inclosa l’energètica, sembla que no podrà tallar-a curt termini. 7.000 morts a l’any

Un dels aspectes que el director acadèmic de l’estudi va voler explicar detalladament va ser el de les morts generats arran de la pobresa energètica ja que, segons ha afirmat, “es presten molt al sensacionalisme i és un tema prou seriós com per informar-ne amb rigor “. Sergio Tirado va explicar que, per norma general, el nombre de morts d’un país augmenta durant els mesos més freds. De fet, com a mitjana, a Espanya la mortalitat addicional d’hivern s’ha calculat en una mitjana anual de 24.000 morts. D’aquesta xifra, la literatura científica considera que la pobresa energètica és responsable d’entre el 10 i el 40% d’aquestes morts a Europa, mentre que l’Organització Mundial de la Salut s’ha situat en el 30% el valor més aproximat per a realitzar aquestes estimacions . És a dir que, a Espanya, la pobresa energètica és la causant d’al voltant de 7.200 morts prematures de persones d’edat avançada. “Però no vull que ningú s’imagini a un vellet morint de fred a casa perquè no té res a veure amb les morts per culpa de la pobresa energètica”, ha advertit Tirado. D’una banda hi ha la manca d’una correcta alimentació, tant per no poder comprar menjar com per haver d’adquirir productes que no necessitin passar per la vitro, el forn o el microones, el que causa un dany evident en la salut. I de l’altra, que malalties com l’asma o altres afeccions respiratòries o les cardiovasculars, poden desenvolupar-se o agreujar-se. Tots dos factors provoquen, com estima l’informe de l’ACA, al voltant de 7.200 morts prematures; és a dir, que les persones mortes podrien haver viscut més temps si haguessin pogut mantenir les seves necessitats bàsiques cobertes. Una realitat profundament alarmant, encara que “no està prou reconeguda ni per les administracions, ni per la societat en el seu conjunt”. I és que, en comparació, “la xifra de víctimes mortals en accidents de trànsit a la carretera a Espanya es va situar en 1.129 en l’any 2012”; és a dir, una xifra gairebé set vegades inferior a la de les persones que perden la vida per no poder pagar les seves factures de llum i de gas.

Per descarregar l’informe complet pot fer  clic aquí.