Oops! It appears that you have disabled your Javascript. In order for you to see this page as it is meant to appear, we ask that you please re-enable your Javascript!

Per què escollir la fusta com a material de construcció?

La fusta és un recurs renovable que es pot reciclar i reutilitzar i que actua com a reservori de CO2. Això fa que sovint es faci una associació directa entre fusta i sostenibilitat, encara que no sempre és així. En aquest article veurem quins aspectes converteixen la fusta en una opció realment sostenible per a ser usada com a material de construcció.

Quines raons fan de la fusta un material idoni per a la construcció?

Primer, que és un recurs renovable. El cicle de creixement, vida i mort dels arbres gràcies a l’energia del sol és constant i relativament ràpid. Per tant si es consumeix fusta d’un bosc d’una manera adequada el bosc tornarà a generar més fusta sense que això suposi un impacte ambiental rellevant. A més l’ús de la fusta evita la utilització de recursos naturals no regeneratius, com el petroli i els metalls.

És un material natural.

Els processos de transformació de la fusta poden arribar a ser mínims, per tant s’utilitza molt poca energia per convertir un arbre en un producte de fusta.

És un material reutilitzable i reciclable. Hi ha diverses maneres de reutilitzar la fusta o de reciclar-la, i fins i tot es pot acabar utilitzant com a adob o energia calorífica.

És un material amb balanç d’emissions neutre. Quan la fusta es degrada o es crema allibera CO2, però és un CO2 que havia absorbit prèviament, per tant no contribueix al canvi climàtic. A més durant tota la seva vida útil emmagatzema CO2, per això tota la fusta que es genera en els boscos redueix la concentració de CO2 de l’atmosfera.

És un material saludable. No emet substàncies nocives per a la salut humana, regula la humitat de l’aire i en general suposa un increment del confort per a les persones.

És un bon aïllant tèrmic. Ja hem vist anteriorment que a nivell tèrmic les finestres de fusta són molt interessants, sempre que estiguin ben fetes i es garanteixi la seva estanquitat al pas de l’aire.

Quins aspectes cal tenir en compte per assegurar-nos que realment estem fent una elecció sostenible?

El primer que cal saber és que hi ha certificats que garanteixen la legalitat i sostenibilitat dels productes de fusta. Hi ha diversos conceptes que cal conèixer: la certificació forestal, la cadena de custòdia, la certificació dels aspectes ambientals del producte i la certificació de la gestió ambiental de l’empresa. La certificació forestal és un procés en el qual s’audita la gestió forestal d’un bosc. S’exigeix ​​el compliment d’uns determinats criteris establerts per una entitat certificadora. Si es compleixen aquests criteris la fusta pot lluir un segell que indica que en l’explotació forestal es compleix la llei i determinats criteris de sostenibilitat. Els principals sistemes de gestió forestal són el FSC i el PEFC, tot i que hi ha altres que són igualment vàlids.

Cada sistema es regeix per diferents principis i criteris per a oferir la certificació, com ara el compliment de la legislació vigent, fer un correcte manteniment dels boscos i preservar els drets de la població local i la biodiversitat. Tant a Catalunya com a tot Espanya i Europa hi ha més hectàrees certificades per PEFC que per FSC, mentre que en països en vies de desenvolupament està més arrelada la certificació FSC. Aquestes certificacions ofereixen garanties de la fusta com a matèria primera, però des que la fusta surt del bosc fins que arriba l’edifici en forma de producte hi ha un llarg camí que pot representar diversos impactes ambientals. Per això hi ha la cadena de custòdia. La cadena de custòdia és una certificació que integra les fases de transformació, manipulació, transport, emmagatzematge, producció i comercialització de la fusta.

El segell dels sistemes PEFC i FSC varien en funció del tipus de producte, indicant per exemple si només representa un percentatge de fusta controlada, i han d’incloure un codi de traçabilitat, de manera que resulta senzill comprovar la seva validesa. La certificació dels aspectes ambientals del producte final es fa mitjançant les ecoetiquetes. A Catalunya hi ha els sistemes d’ecoetiquetatge “Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental” i “Etiqueta Ecològica de la Unió Europea”. Tan sols el “Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental” té una categoria de producte sobre productes de fusta. A part de contemplar criteris que queden recollits en les certificacions esmentades anteriorment, com el compliment de la legislació ambiental o la gestió dels boscos, també recull criteris com l’aptitud per a l’ús del producte final o el tipus d’envàs del producte.

Finalment l’última certificació que podem comprovar és la certificació de la gestió ambiental de l’empresa. Aquí no s’avalua el producte en si, sinó l’organització o empresa. Les eines de gestió ambiental més conegudes són el reglament EMAS i la norma ISO 14001. Són sistemes que valoren aspectes com l’impacte ambiental de l’organització, la difusió de la informació ambiental i la millora permanent en matèria de medi ambient. Article realitzat amb informació extreta de l’Agenda de la Construcció Sostenible de la ‘Unitat de Medi Ambient i Sostenibilitat del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona’ (http://www.csostenible.net)