Per normal general, totes les pintures solen portar dissolvents i additius perillosos que poden provocar una resposta inapropiada del sistema immunitàri en persones al·lèrgiques i asmàtiques. La reacció a aquestes substàncies poden sorgir sobtadament o al llarg del temps, generant picor d’ulls, llàgrimes, mocs, tos o dificultat per a respirar.
En el mercat hi ha alternatives saludables, pintures decoratives d’alta gamma respectuoses amb l’entorn i totalment innòcues per a la salut, que ofereixen una àmplia gamma de colors per a satisfer els gustos més exigents i actuals en matèria de decoració.
Les pintures considerades ecològiques estan composades per matèries primes naturals d’origen vegetal i/o mineral. Careixen de substàncies danyines com els biocides o plastificants i el seu impacte mediambiental és molt inferior al dels productes sintètics, basats en derivats del petroli.
A diferència de les pintures convencionals, les naturals o ecològiques compleixen sobradament les normatives que limiten l’ús de compostos orgànics volàtils (COV), un sèrie de vapors o gasos que poden tenir efectes nocius sobre el medi ambient i la salut. Inclús hi ha productes especials per a persones amb problemes al·lèrgics. Bona part d’aquestes substàncies es cultiven o produeixen en zones properes a la fàbrica per reduir la despesa energètica del transport. Algunes de les matèries que es fan servir són olis i resines vegetals, cera d’abelles, escorça i fulles d’arbres, caseïna, plantes tintoreres i matèries primeres procedents de processos de reciclatge, com pigments d’òxid de ferro.
El funcionament d’aquestes pintures és senzill: crean una capa porosa per la que transpiren les parets. Gràcies a aquesta característica, el vapor d’aigua i l’humitat són evacuats a l’exterior sense impediments i no es formen condensacions entre la capa de pintura i la superfície del suport, el que sol originar escrostonaments. Al mantenir els envans secs i transpirables, s’evita la formació de fongs i bacteris, el que garantitza parets més higièniques i una durada superior de la pintura en bon estat.
Una altra avantatge d’aquestes pintures és que són ignífugues i, el que és més important (especialment en interiors), degut a la seva composició mineral no desprenen gasos tòxics en cas d’incendi.
En quant al seu manteniment, requereixen un menor número d’intervencions que els productes plàstics, ja que al no deteriorar-se la pintura aguanta més temps en bon estat i no necessita decapat. Es pot pintar directament sobre la capa més antiga, tant en sostres com en parets, sobre paper pintat, paper de fibra, plaques de cartró-guix, argila, arrebossats o maons. Respecte als colors, encara que en principi les pintures naturals només es comercialitzaven en tons bàsics, actualment existeix una gamma molt àmplia.
Protecció de la fusta
La fusta és un element viu. Quan necessita humitat l’absorbeix de l’entorn i quan li sobra, l’expulsa de nou a l’exterior. A més, en funció de la temperatura, experimenta moviments de contracció i dilatació. Degut a aquestes característiques, els tractaments protectors de la fusta han de permetre que desenvolupi les seves funcions reguladores. Això no passa amb els vernissos i protectors sintètics. Quan s’apliquen sobre la fusta, aquests productes creen una capa superficial que l’aïlla totalment de l’exterior.
Aquesta capa rígida que es crea impedeix a la fusta efectuar les seves funcions habituals i pot acabar esquerdant-se per la tensió interna per dilatació i contracció. Com a resultat, al esquerdar-se la capa externa, la fusta queda exposada a l’acció d’elements agressius, que poden deteriorar el seu aspecte i fer necessari un tractament de decapat i polit.
Els olis i les resines vegetals tenen l’avantatge de no penetrar a la fusta per protegir-la des de l’interior. Es tracta de productes elàstics i hidròfug que s’adapten als moviments de la fusta, impedeixen que aquesta s’esquerdi i eliminen la necessitat de decapat o polit. La conseqüència és una fusta que es manté en bon estat durant més temps i de manteniment més senzill.