La Sensibilitat Química Múltiple (SQM) és una síndrome crònica, no psicològica i que manifesta símptomes multisistèmics com a resposta a una mínima exposició a productes químic habituals com lleixiu, els ambientadors, les colònies etc., i que milloren quan s’evita aquesta exposició.
L’inici de la simptomatologia pot ser sobtada o paulatina, i està provocada per a l’exposició a productes químics o a radiacions a dosis baixes que prèviament eren ben tolerades. Per exemple, a la fase inicial de la malaltia es senten com molestos o insurportables moltes olors que abans no ho eren. A vegades es deixa de tenir tolerància a l’alcohol, els làctics o els aliments amb gluten o es deixen de fer servir alguns cosmètics perquè irriten la pell. Quan la SQM ja s’ha desenvolupat, existeixen manifestacions cutànies, respiratòries, neuropsicològiques i digestives, freqüentment cròniques i persistents i que s’aguditzen davant una crisi.
Normalment la SQM s’acompanya d’altres intoleràncies ambientals:
La SQM comporta un canvi radical de vida, ja que es deixen de tolerar els productes químics que avui dia es troben per totes parts, com ambientadors, desinfectants, colònies, suavitzants de la roba, etc. que fa necessari un exhaustiu control ambiental.
El control ambiental consisteix en evitar productes als quals el pacient sigui hipersensible, evitar els ambients humits, evitar l’exposició a ambients irritants (gasos, fums), canviar els productes de neteja i higiene convencionals per altres ecològics, menjar aliments ecològics (eliminant els que no tolerem), beure aigua filtrada, utilitzar mascaretes de carbó activat, utilitzar purificadors d’aire, eliminar en la llar tot el que produeixi simptomatologia (mobles, roba, cosmètics). A vegades cal canviar de domicili.
La construcció d’habitatges per persones afectades per la SQM és un important repte per a la bioconstrucció, ja que el nivell de qualitat ambiental que aquestes persones necessiten és molt alt. En molts casos, s’han d’aplicar mesures complementàries, ja que cada cas exigeix solucions específiques.
De qualsevol forma, la bioconstrucció és un bon punt de partida. La bioconstrucció es basa en l’intent de crear espais nets, sans i lliures de qualsevol tipus de contaminació.
Avui ningú dubta que menjar productes ecològics és apropar-se a una forma de vida saludable. Moltes persones són conscients de la gran quantitat de productes químics que contenen els aliments convencionals que comprem al supermercat, demostradament tòxics, però, som conscients de la gran quantitat de productes tòxics que poden existir a la nostra llar?
La construcció tradicional ha utilitzat elements nocius en els mateixos materials de construcció: el ciment, amb el que estan realitzades la majoria dels habitatges, solen contenir metalls pesats com crom i zinc; les pintures i els vernissos derivats del petroli emanen elements volàtils tòxics i els elements de PVC són altament tòxics sobre tot en la seva fabricació i combustió.
La bioconstrucció pretén crear hàbitats saludables i còmodes que es converteixin en els nostres aliats.
A EcoHouses tenim plena convicció del que suposa per alguns viure en un medi hostil. Per això, construïm cases ecològiques, respectuoses amb el medi ambient i amb les persones que han de viure en elles.
Per començar es realitza, a petició del client, un estudi geobiològic del terreny on hem de construir l’habitatge: en aquest estudi es detallen les possible alteracions geofísiques que poden interferir en els futurs moradors de la casa. Per això es detectes les falles geològiques, les capa freàtiques on discorren corrents d’aigua, emanacions de gas, camps electromagnètics produïts per línies elèctriques i transformadors, estacions de telefonia mòbil…
Un cop analitzat el terreny i havent estudiat les característiques geogràfiques, climatològiques i culturals del terreny, i en una estreta col·laboració amb els propietaris, es realitza el projecte adaptat a les necessitats reals de les persones que hi han de viure. En tots els nostres projectes:
El nostre objectiu és la reducció al màxim de les infraestructures a través del disseny bioclimàtic i dels materials que la componen, seguint estrictament les normatives establertes per la Comunitat Europea en matèria d’autosuficiència energètica en els habitatges per al 2020 (DB HE).