L’estàndard Passivhaus és un estàndard de construcció que combina un elevat confort interior durant tot l’any (hivern i estiu), amb un consum d’energia molt baix a un preu assequible i que s’assoleix tenint cura al màxim l’envolupant de l’habitatge mitjançant grans aïllaments, fusteries i vidres d’altes prestacions i un sistema de ventilació controlada. Aquest estàndard s’aplica des de 1991, quan es van construir els primers habitatges amb aquest sistema centre Europa. Avui dia, existeixen més de 15.000 exemples construïts, de tot tipus i funció, repartits per tot el món.

L’estàndard Passivhaus o de casa passiva no pressuposa tipus de productes o materials, ni tampoc cap estil arquitectònic. A més, es necessita poca energia suplementària per cobrir les necessitats dels seus edificis que es poden cobrir amb facilitat mitjançant energies renovables. Això la converteix en un tipus de construcció amb un cost energètic i de refrigeració zero pel planeta.

Els cinc principis bàsics Passivhaus:
LOS CINCO PRINCIPIOS BÁSICOS. Fuente: Plataforma de Edificación Passivhaus

ELS CINC PRINCIPIS BÀSICS PASSIVHAUS Font: Plataforma de Edificación Passivhaus

  1. AÏLLAMENT TÈRMIC

Un molt bon aïllament tèrmic pels murs exteriors i cobertes és beneficiós tant a l’hivern com a l’estiu. Amb una baixa transmitància tèrmica, els tancaments exteriors baixen també la demanda energètica de l’edifici. En funció del clima, es pot optimitzar el gruix de l’aïllament tèrmic fins a trobar el punt d’inflexió, a partir del qual l’augment de gruix és molt poc rellevant per a la millora de l’eficiència energètica tenint en compte l’increment del cost.

  1. ABSÈNCIA DE PONTS TÈRMICS

La transmissió d’energia (fred i calor) no només es dona en els elements generals com murs o sostres, sinó també a les cantonades, eixos, juntes, etc.

Els ponts tèrmics són llocs de geometria lineal o puntual del tancament exterior on el flux d’energia és més gran respecte a la superfície “normal” del tancament. Aquests ponts tèrmics perjudiquen l’eficiència energètica de l’element constructiu. Seguint unes poques normes simples és possible eliminar els efectes dels ponts tèrmics:

  • No interrompre la capa d’aïllament
  • A les juntes dels elements constructius de l’edifici, la capa d’aïllament ha d’unir-les i emplenar-les.
  • Si és inevitable interrompre la capa d’aïllament, és necessari utilitzar un material amb la resistència tèrmica més alta possible.
  • Els ponts tèrmics redueixen les temperatures superficials de la cara interior de la paret a l’hivern. Això incrementa el risc de formació de floridura.

Eliminar els ponts tèrmics és en general una qüestió de cost-eficiència, que es redueix a disminuir les pèrdues per transmissió o la transmissió de càrregues de calor.

Mitjançant l’aplicació adequada d’aïllament en el Passivhaus, la transmitància tèrmica lineal es reduexi a valors per sota de 0.01 W/mK.

  1. ESTANQUITAT

Els orificis de l’envolupant de l’edifici són els causants d’un gran número de problemes, particularment durant els períodes més freds de l’any. Fluxos d’aire de l’interior cap a l’exterior a través d’esquerdes i forats tenen un alt risc de provocar condensacions a la construcció. Les infiltracions d’aire fred produeixen també als usuaris sensació de baixa confortabilitat.

Degut a que en la majoria de climes un edifici Passivhaus requereix un suport mecànics pel suministrament continu d’aire provinent de l’exterior, es requereix una excel·lent estanquitat de l’envolupant de l’edifici. Si aquesta no és suficientment impermeable, el flux d’aire no seguirà els recorreguts plantejats i la recuperació de la calor no treballarà correctament, amb un consum energètic superior com a resultat: és important que una sola capa hermètica a l’aire cobreixi tot l’edifici.

L’estanquitat pot comprovar-se pel anomenat Blower-door-Test (prova de pressurització). Consisteix en un ventilador col·locat a una porta o finestra exterior creant una diferència de pressió de 50Pa.

L’envolupant exterior de l’edifici ha de tenir un resultat de la prova de la pressurització segons EN 13829 inferior a 0.6 renovacions d’aire per hora (valor d’estanquitat de 50 Pa).

  1. VENTILACIÓ MECÀNICA AMB RECUPERACIÓ DE CALOR

Consisteix en recuperar gran part de l’energia que surt cap fora, quan renovem l’aire que fem servir (de característiques higièniques dolentes) per pre-acondicionar l’aire fres (de bones característiques higièniques). Per minimitzar la demanda energètica de l’edifici,  s’estableix, cada hora, una renovació d’aire d’aproximadament 1-3 del volum dels espais (d’acord amb l’EN 15251). Amb aquest cabdal d’aire fresc, podem aportar uns 10W/m2 de calor, i 7W/m2 de fred en l’edifici.

Aquesta quantitat d’energia necessària per condicionar els espais no és gaire gran, però és suficient per poder prescindir d’un sistema convencional de radiadors o de terra radiant, amb el corresponent estalvi energètic que això suposa.

Per edificis de tipologia Passivhaus es fixa un límit en la demanda de calefacció i refrigeració d’aproximadament  15 kWh/m2a.

  1. FINESTRES I PORTES D’ALTES PRESTACIONS

Sent aquests elements el més “dèbils” de l’envolupant, s’ha de posar molta atenció en la seva correcta ubicació i execució. S’utilitzen finestres de doble o triple vidre (omplertes d’argó o criptó), depenent del clima. Les fusteries han d’estar ben aïllades. El vidre utilitzat és baix emissiu, per reflectir la calor a l’interior de l’habitatge a l’hivern i mantenir-lo a l’exterior a l’estiu.