12 edificis superecològics

El diari El País va publicar fa un temps una llista d’edificis superecológics singulars. Es tracta d’edificis i habitatges situats a ciutats de tot el planeta, públics i privats. El rellevant d’aquests edificis ecològics és la intenció de l’arquitecte de prendre elements naturals de l’entorn a favor d’una construcció més sostenible: optimització de la llum natural, orientació més favorable, vegetació per a crear ambients més frescos, explotació de l’energia solar i aplicació de els principis de l’arquitectura bioblimática.

Escola Panyaden, a Chiang Mai (Tailàndia), projecte de l’estudi de Rotterdam 24H Architecture (www.24h.eu), un dels cent projectes d’arquitectura sostenible que s’inclouen en el recull ‘100 Contemporary Green Buildings’, de Taschen. L’escola es compon de diversos pavellons organitzats amb la forma de la planta tropical de banya d’ant. El pavelló de la foto està destinat a usos comuns. Amb fonaments de pedra i columnes de bambú, la coberta, també de bambú, li dóna una gran expressivitat a una construcció feta amb materials de la zona.

 

casa1

Green School, de l’arquitecte Effan Adhiwira, en Badung, Bali (Indonèsia). L’arquitecte està especialitzat en construccions de bambú que segueixen la tradició de l’illa. La ventilació natural es completa a l’escola amb ventiladors penjats al sostre. La primera construcció del complex, que es va convertir en icònica, va ser el pont Kul-Kul.

casa2

Hospital dell ‘Angelo, a Mestre, al costat de Venècia, un projecte de l’arquitecte d’origen argetí Emilio Ambasz. La façana, a manera de gran vidriera, la conponen unes 11,000 peces trapezoïdals (amb 700 obertures mecanitzades i un equip de sensors de temperatura). Així, la  s’aprofita en la climatització de l’hospital. La gran vidriera, orientada al sud i inclinada, crea un gran hivernacle amb plantes i jardins penjants.

casa3

Cafeteria i centre d’educació infantil Waldorf School, projectat per l’estudi Aldinger Architekten a Stuttgart (Alemanya). El generós vidre crea visions àmplies des de l’interior i des de l’exterior. La fusta de làrix recorre la façana i reforça la impressió escultòrica. L’edifici ha estat construït amb mesures energètiques en la seva geometria, en la ventilació controlada i amb una façana aïllant. Aquestes mesures suposen un potencial estalvi en tot el complex d’un 30%.

casa4

Jardí Botànic de Chenshan, a Xangai (Xina), de l’estudi alemany Auer + Weber + Assoziierte. Arquitectura paisatgística en la qual un cercle a manera d’anella acull les diferents àrees del jardí.

casa5

Jardí Botànic de Chenshan, a Xangai (Xina), de l’estudi alemany Auer + Weber + Assoziierte. Arquitectura paisatgística en la qual un cercle a manera d’anella acull les diferents àrees del jardí.

casa6

Casa Chen, a Taipei (Taiwan), projecte de l’arquitecte, artista i escriptor finlandès descendent d’italians Marc Casagrande. En la seva opinió, “en la recerca de l’inconscient de l’arquitectura, la connexió veritable entre l’home modern i la natura és la clau”.

casa7

Càmping permanent a Mudgee, Nova Gal·les del Sud (Austràlia), dissenyat per Casey Brown. Un allotjament de coure de dos pisos que al seu interior es serveix de ferro reciclat com a material. L’aigua es recull del sostre i tant dalt com a baix hi ha obertures de ventilació que fan que l’aire corri.

casa8

Projecte de Belinda Tato i el seu equip, Ecosistema Urbano, a l’Eco bulevard de Vallecas, a Madrid. El plantejament és que a l’interior de la instal·lació hi ha una evapotranspiració de les fulles que genera una frescor en l’aire. “Aquest microclima creat busca cridar l’atenció com a espai sota el qual la gent es reuneix i els nens juguen, o es veu un partit en una pantalla”, segons Belinda Tato. “El projecte és una aposta per l’espai públic com a lloc de trobada, que és l’essència de la ciutat compacta, la ciutat mediterrània”.

casa9

En un terrat berlinés, l’estudi berlinès Heberle Mayer va crear una estructura transparent, el projecte denominat U6 Berlin Penthouse, que destaca per la seva transparència, lluminositat i sostenibilitat.

casa10

Hivernacles del pavelló japonès de la Biennal d’Arquitectura de Venècia el 2008, dissenyats per l’arquitecte nipó Junya Ishigami, qui guanyaria el Lleó d’Or en la posterior edició de la biennal (2010).

casa11

Casa de vidre i fusta projectada per l’estudi de Kengo Kuma a New Canaan, Connecticut (Estats Units).

casa12

Mandakovic House, projecte de l’estudi WMR en Els Arcs (Xile), i portades dels dos volums de ‘100 Contemporary Green Buildings’, de l’editorial Taschen.