La síndrome de l’edifici malalt

Poc o cap cas se li feia a dos dels paràmetres de la construcció, com són la qualitat de l’aire interior i els camps electromagnètics fins que es mediatizó a principis de la dècada del 2000 la “Síndrome de l’Edifici Malalt”. Tot d’una, elements immaterials com l’aire i els camps electromagnètics es reflectien en alguna cosa tangible, les malalties dels habitants de les construccions. Van sortir a la llum casos d’edificis públics, seus d’empreses multinacionals, guarderies … Precisament quan la tecnologia en construcció és més avançada, sorgeix aquesta problemàtica derivada precisament d’aquest excés de tecnologia. Què contradicció, no? Precisament la tecnologia ens hauria d’ajudar a estar millor a les nostres llars i llocs de treball, però en alguns casos, ens provoquen malalties. És que s’està utilitzant la tecnologia inadequadament i s’està esprement cap a la rendibilitat i no cap al benestar dels habitants?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit la Síndrome de l’Edifici Malalt com un conjunt de malalties originades o estimulades per la mala ventilació, la descompensació de temperatures, les càrregues iòniques i electromagnètiques, les partícules en suspensió, els gasos i vapors de origen químic i els bioaerosols, entre d’altres agents causals identificats. El tipus de molèsties que pateix qui habita aquests edificis malalts és variat: migranyes, nàusees, marejos, refredats persistents, irritacions de les vies respiratòries, pell i ulls, etc. Entre tots ells, destaca l’aparició d’al·lèrgies.

L’alternativa a aquest tipus de construcció, és l’arquitectura sostenible, també coneguda com eco-arquitectura i arquitectura ambientalment conscient. L’eco-arquitectura és una manera de concebre el disseny arquitectònic de manera sostenible, buscant optimitzar els recursos naturals i els sistemes d’edificació de tal manera que minimitzin l’impacte ambiental dels edificis, no només sobre el medi ambient, sinó també sobre els seus habitants , evitant l’aparició de malalties com les que hem vist amb anterioritat.

Els principis de l’arquitectura sostenible inclouen:     

  • La consideració de les condicions climàtica, la hidrografia i els de l’entorn en què es construeixen els edificis, per obtenir el màxim rendiment amb el menor impacte.     
  • L’eficàcia i moderació en l’ús de materials de construcció, primant els de baix contingut energètic enfront dels d’alt contingut energètic     
  • La reducció del consum d’energia per a la calefacció, refrigeració, i altres equipaments, cobrint la resta de la demanda amb fonts d’energia     
  • La minimització del balanç energètic global de l’edificació, abastant les fases de disseny, construcció, utilització i final de la seva vida útil.     
  • El compliment dels requisits de confort higrotèrmic, il·luminació i habitabilitat de les edificacions.

A Eco Houses ens agrada construir habitatges que compleixen amb els màxims requisits d’ecologia, sostenibilitat, eficiència i confort. El nostre objectiu és un: construir habitatges ecoeficients amb criteris d’arquitectura geobiológica i bioclimàtica. Una aposta per una manera de construcció diferent, basat en quatre criteris: habitatge i naturalesa, construcció ecològica, salut i benestar i eficiència energètica. El nostre compromís, la teva salut.

 

Fonts: Construradio y Wikipedia.